«¿O heroïnes o res? Pues lo mismo tendrá que ser res. ¿De eso va el juego? ¿Solo nos dais espacio en vuestro mundo si es obligándonos a ser héroes?»

Un grup d’artistes joves de perfils molt diversos però vingudes dels marges, comparteixen la voluntat de fer un teatre revolucionari que doni la volta a la societat. Estan enfadades amb el món, i amb raó. Com a companyia, i a nivell personal també, se senten desemparades, i senten que ara mateix la seva única solució vital és irrompre, literalment, en un sector cultural que les ignora i les ofega.

En el seu camí, es creuaran amb un actor que, vint anys enrere, va deixar de treballar a causa de l’esclerosi múltiple i que viu apartat de tot, intentant sortir d’una depressió que ha normalitzat des que la malaltia degenerativa va entrar a la seva vida.

Potser tenen poques coses en comú, però si que comparteixen la ràbia i la necessitat de l’art per a canalitzar-la.